Ves al contingut principal

Entrades

El somriure i la follia

Fullejo Elogi de la follia, d'Erasme de Rotterdam, en edició del 1982 (Edicions 62, "Les millors obres de la literatura universal, núm. 10). En el proemi que l'autor dirigeix al seu amic Thomas More, després de justificar-li la tria del tema del seu llibre per una qüestió d'higiene pública, hi llegeixo:

Suposava, a més, que series el primer a apreciar l'enginy d'aquest exercici, perquè solen divertir-te a pler les facècies que no manquen de saviesa ni de gust, i perquè en la vida quotidiana et comportes de debò com un nou Demòcrit: la teva intel·ligència singularment aguda et posa molt per sobre del comú de la gent; bondadós i dolç de caràcter, però, saps fer-te sempre agradable a tothom.

Desconeixedor de qui era el savi grec a qui es refereix, ja que els meus coneixements sobre filosofia són escadussers i tots ells em remeten al meu darrer curs de COU, fa un gavadal d'anys, m'he dirigit a la nota que el traductor, Jaume Medina, en un apartat d'acl…
Entrades recents

Monomania

Si de cop i volta els somnis que m'exilien de la brosta i el brancam traspassessin del paper a la taula de la realitat, com la tinta massa fresca, em tenallaria l'horror.

En canvi, mantenir aquest ordre indissoluble de realitat prosaica em tenalla la fascinació: la fascinació per l'horror.

Escriure sobre la realitat immediata no te'n fa ser més conscient. És com cavar un pou sense fons, traspassant estrats d'edats pretèrites, arrelant en el conflicte sense resoldre'l, esdevenint una monomania sens fi.

Busques

El somni d'aquella nit es va permetre la llicència de biografiar un passat que em lluïa al canell de la memòria amb el bany d'or d'una certesa latent. Però la màquina interna que el movia responia al disseny més fantàstic. D'aquí que les busques dansessin al ritme que al meu sentiment més li delia. Desplegava el Sabadell de principis dels vuitanta que jo recordava recordar, i m'hi movia com un nàufrag. Passejava la mirada d'un adult tot agafant de la mà l'infant que imaginava haver estat, com un germà gran. Tot tan vívid, tan apetible, brillant i net com el retorn dels dies temperats després d'un llarg hivern. Res no s'adeia menys ni més alhora, però, amb una estranyesa constant.

El capriciós mecanisme va laxar-me el temps recorregut, fins que les busques es clavaren a l'esfera amb un somriure. Era l'hora de compondre paciències amb el regust plaent d'una rialla falsa.





Badabadoc

Espurnes de foc al centre del migdia, com gotes de sang d'un gegant malferit que esqueixen la verdor de la prada. Però al bell mig la nineta negra, el cap de fibló que ens escruta sense compassió, amb la mòrbida curiositat d'un ens de qui no sabem les emocions ni les ambicions, ni quin destí ens reserva a la memòria dels dies que guarda.

Aflicció

Els sordmuts d'ànima ens han drenat la joia amb el seu gest temorenc i vacil·lant. Diuen que el pitjor monstre és el que resideix en la nostra incertesa, que ens provoca malsons abstractes i desficiosos. La concreció acaba esdevenint avorridament absurda; és molt pitjor el moment abans d'obrir la porta dels horrors.

Els tolits de l'ànima han imposat el seu imperi d'aflicció, però n'hi ha de pitjors: els bornis que segueixen volent guarir-los, volent ajudar-los a tornar a sentir i a veure-hi, sense entendre que el contacte amb la malaltia, si abans no es prenen mesures, és contagiós.

Asfíxia

L'esbufec i la ranera denigren el somni, però la manca de materials, teixits i tendreses per dur-lo a terme provoquen que t'asfixiïs, negat en la inacció, en la impossibilitat, en l'abúlia. Et diuen que el que cal fer és estendre un gran llenç invisible i pintar-hi al damunt amb colors irreals i pinzells inexistents. Perquè no es tracta de dur-lo a terme, sinó creure que l'estàs duent a terme.

Aniversari

Aniversari

Fins aquí, pols de drames calcinats
i amargor al verger del paladar.
Dubtes grassos que obtenen respostes magres
escolats entre llàgrimes i sutge.
La certesa que, per fi, la teranyina
es desfila pels extrems del laberint
i potser, tot tibant-los, trobaràs
el centre de l'enigma irresoluble.

Vuit lustres gasten mitja bateria,
d'un motor tot just encès per tal de dur-te
més enllà, cap a una certesa estúltida.
Qui diu que fer-se gran és ser més savi?
Et mareja la perdiu dels anys en cercles.